Alimentació sana
per a la cura
del fetge
A través dels aliments reben els
nutrients i l’energia que el nostre cos necessita per viure. El fetge rep
aquests nutrients a través de la sang, els tracta i els torna al cos. Un mal
funcionament hepàtic comporta, adés d’una desnutrició en diferents graus,
complicacions amb conseqüències severes.
Els símptomes de les hepatitis
virals poden passar inadvertits o ser molt difosos. Entre ells hi ha la
inapetència, les nàusees, la fatiga, el dolor abdominal, algunes dècimes de
febre, etc. Les infeccions cròniques poden evolucionar a malaltia hepàtica
avançada i fins i tot malmetre altres òrgans del cos. En el procés, el risc de
malnutrició augmenta, malmeten la capacitat immunitària i complicant encara més
la situació.
Sigui com sigui, tothom menja cada dia i fer-ho de forma adequada i
adaptada a l’estat de salut pot ser beneficiós per a evitar o endarrerir la
desnutrició i la baixada de defenses, ajudant al mateix temps a pal·liar els
símptomes de la malaltia i facilitar el seu tractament.
El més recomanable és seguir les
pautes d’una dieta equilibrada,
assegurant la ingesta de proteïnes i
calories. És important que el pacient es trobi en el seu pes ideal, y
considerant la resta de característiques, talla, sexe, i despesa energètica per
activitat física o segons l’estat de salut, s’haurà d’adaptar la dieta
augmentant o disminuint la ingesta de determinants nutrients, amb el consell d’un
professional de la dietètica i nutrició.
Una guia senzilla per a realitzar
una dieta equilibrada, quan la situació NO s’ha complicat, és seguir el plat
saludable, que amb un cop d’ull ens mostra les proporcions i els grups d’aliments
que han d’emplenar el nostre plat. Veiem com va.
Els aliments integrals són els que ens proporcionen els carbohidrats d’absorció lenta. Aquí hi
trobem els cereals, dels que es recomana optar pels integrals, blat, blat de
moro, arròs, civada, blat sarraí, mill, bulgur, ordi, en forma de farina i els
seus derivats com el pa i la pasta. També entren en aquest espai la quinoa, l’amarant
i l’arròs salvatge, així com els llegums, cigrons, llenties, seques, faves i
pèsols, tots aquests aliments contenen més proteïnes que els cereals. Per
últim, tenim les patates (tot i ser tubercles les incloem en aquest espai pel
seu contingut en carbohidrats d’absorció lenta). Es recomana deixar-les pel
sopar per fer una digestió més lleugera.
Les proteïnes saludables són les que provenen de les carns blanques i
magres com el pollastre, l’indiot i el conill, així com el peix blanc i
sobretot el blau, que és la millor font d’omega 3, a més a més del marisc.
També obtenim proteïnes saludables de la fruita seca, les llavors, les algues i
els llegums.
Pel què fa a la carn vermella, es
recomanable polir-la del greix i prendre’n amb moderació, com a molt dos cops
per setmana. Es poden prendre de 3 a 4 ous per setmana. Al rovell és on hi ha
el colesterol per això es recomana prendre’n només un al dia, en canvi, la
clara és com un comodí que es pot fer servir per augmentar la ingesta de
proteïnes, doncs, és fàcil de digerir i d’afegir-la a molts plats. Llet, iogurts
i formatges, de menys a més, també contenen proteïnes. Els iogurts desnatats
són els més recomanats per ser fàcils de digerir i per la seva aportació en
probiòtics, molt saludables pels budells.
Alguns estudis sobre complicacions
hepàtiques, demostren que es tolera millor la ingesta de proteïnes si aquestes
provenen de fonts vegetals.
Verdures i hortalisses i les fruites, mereixen especial atenció,
doncs, són vitals per a la salut. Amb gran varietat de colors i seguint l’estacionalitat,
contenen aigua, vitamines, minerals i fitonutrients que regulen les funcions de
l’organisme. Són fàcils de digerir i milloren la nostra salut.
Formant part de les cèl·lules
vegetals tenim els fitosterols, una substància que competeix amb el colesterol reduint
la seva absorció i nivell sanguini. El seu contingut en fibra també ajuda a la
baixa absorció del colesterol des dels budells i a la seva evacuació a través
de la femta. La clorofil·la substància de les plantes que transforma el CO2
en O2, és un detoxificador del fetge, es troba en les verdures de
color verd com les bledes, bròquil, col arrissada (Kale), la rúca, el julivert,
o les fulles verdes de qualsevol verdura.
Les de color groc, taronja i
vermellós com la pastanaga, la carbassa, els pebrots, el meló, els préssecs,
les nectarines o els albercocs, a més a més de la clorofil·la contenen
carotens, uns altres fitonutrients, alguns dels quals es converteixen en
vitamina A i altres protegeixen la pell. Amanint lleugerament les verdures amb
oli d’oliva verge millorarem la seva absorció.
Les carxofes, el card marià i el
boldo són plantes protectores del fetge.
Crues o liquades, en forma de
crema, bullides, guisades o al forn les hem de posar a dinar i a sopar cada
dia.
Altres recomanacions
Hi ha força recomanacions
específiques per a cada cas, aquí en destaquem unes quantes.
Forma part d’una dieta
equilibrada l’exercici físic i una bona hidratació. La fatiga és un inconvenient però al mateix
temps beure aigua i fer exercici ajuda a combatre-la. L’exercici ajuda a aixecar l’ànim i a
millorar el son nocturn. Cal començar de forma suau, caminant poca estona
segons el què estigui habitual i
anar augmentant el temps a poc a poc.
També és important per a una dieta
equilibrada fer petits àpats i freqüents, , però encara més quan hi ha poca
gana. Repartint el menjar en cinc o més preses es facilita menjar i facilitat
digestions lleugeres.
La ingesta de fibra, algunes verdures
i l’estat de la malaltia produeixen gasos. Una infusió d’anís, comí, fonoll o
coriandre poden ser molt eficients per evitar-los. El gingebre pot alleugerir
les nàusees en algunes persones i també és un digestiu. La menta ajuda per a
una digestió pesada però només s’ha de prendre si tenim aliment a l’estómac.
La clara d’ou, la soja en gra, germinada,
en forma de tofu o tempeh, germen de blat, seitan, algues en especial la clorel·la
i l ’espirulina i el pol·len són recursos per augmentar fàcilment la ingesta de
proteïnes quan l’apetència és baixa però cal augmentar-ne el consum.
La lecitina de soja té una funció
similar a la bilis com a emulsionant de greixos. Prendre’n una culleradeta de
postra amb un àpat més carregat de greix del acostumat pot ajudar a la digestió.
Alguns estudis han demostrat que
el pròpolis de les abelles té efectes protectors per al fetge, cal però
consultar amb un especialista abans de prendre’n.
La producció biològica o
integrada garanteixen la mínima o nul·la quantitat de pesticides. Cada dia hi
ha més opcions econòmiques d’aquests aliment, és millor triar-los si es pot per
facilitar la feina al fetge.
Les formes de cuinar més
recomanables són les més lleugeres, vapor, bullits, papillota, forn, microones,
i millor el wok que el fregit, segons es trobi la persona i li vingui de gust.
