Considerem micro nutrients les vitamines i els minerals.
L’origen del mot vitamina deriva del llatí, vita de vida i amina (NH2), molècula que conté nitrogen, perquè es creia que totes les substàncies vitals contenien una molècula d’amoni.
Les vitamines són substàncies orgàniques, de diferent naturalesa, que el cos necessita en molt petites quantitats, però la manca de les quals, comporta seriosos problemes de salut, es pot dir per tant, que són essencials.
No aporten energia, no tenen calories, però són necessàries per poder obtenir-la en el processos metabòlics. Les obtenim dels aliments, malgrat algunes es poden sintetitzar en el propi cos.
Una alimentació variada i equilibrada és suficient perquè el cos rebi les dosis mínimes recomanades per el procés vital.
Es classifiquen, habitualment, en dos grups segons la seva solubilitat, les que es dissolen en aigua, en diem hidrosolubles, són les del grup B i la C, i les que es dissolen en greix, les liposolubles, són la A, la D, la E, i la K.
Les vitamines hidrosolubles s’assimilen més ràpid en l’organisme, però també s’eliminen més de pressa, a través de l’orina i la suor, el què implica que n’haguem d’assegurar la seva ingesta diària. Les liposolubles, en ingerir-les, s’absorbeixen amb els greixos, i el cos en pot emmagatzemar petites quantitats. Les dietes molt estrictes en greixos o els medicaments o substàncies que n’impedeixen l’absorció, poden provocar carències d’aquestes vitamines.
En nutrició, els minerals són elements químics, components inorgànics dels aliments, amb diverses funcions dins el cos. Són constituents estructurals, reguladors de les reaccions químiques i de l’equilibri del nostre organisme, intervenen en la síntesi o funció d’hormones, actuant en mecanismes de transport i de transmissió nerviosa, actuen amb els enzims per activar-los o aturar-los, regulen l’equilibri hídric ajudant-nos a eliminar substàncies residuals, etc.
A més a més del carboni (C), l'oxigen (O), l'hidrogen (H) i el nitrogen (N), que són base dels macro nutrients, hi ha molts més minerals implicats en la nutrició.
En funció de la quantitat que necessitem, els classifiquem en tres grups. Com a minerals macronutrients o majoritaris són els que es necessiten amb major quantitat, com a tals tenim el calci (Ca), el fòsfor (P), el sodi (Na), el potassi (K), el clor (Cl), el sofre (S), i el magnesi (Mg). Els minerals micronutrients o minoritaris, són els que es necessiten en quantitats de l’ordre de mil·lèsimes de gram, com el ferro (Fe), el zenc (Zn), el fluor (F), el manganès (Mn), el coure (Cu), el silici (Si), i els oligoelements o elements traça, que són els que el cos necessita en molt minsa quantitat, més baixa que mil·ligrams, aquí tenim el seleni (Se), el iode (I), el crom (Cr), el molibdè (Mo), el bor (Bo), el liti (Li), el vanadi (Va), . . .
Malgrat les quantitats puguin ser tant petites, les seves funcions són molt importants per gaudir de bona salut, i no per això, cal prendre’n més, dons, l’excés pot ser perjudicial, com deia Paracels: “La dosi fa el verí”.
La biodisponibilitat d’un nutrient fa referència a la quantitat del mateix que és aprofitable per l’organisme. Moltes vegades, el cos no absorbeix el 100% del nutrient. Dins els mateixos aliments en podem trobar, la fibra per exemple, pot actuar com un antinutrient, es diu així, pel fet que impedeix l’aborció total d’alguns nutrients, també ens podem trobar que hi hagi competències entre dos nutrients que segueixen la mateixa forma d’absorció, tal és el cas del Fe i el Zn.
També pot passar que, en front a situacions d’exercici físic extenuant, davant d’estrès, malalties, febre, temperatura ambiental elevada o molt baixa, mala alimentació, consum d’alcohol, de drogues, o d’alguns fàrmacs, les necessitats de nutrients del cos es veuen incrementades.
