22.11.10

L’aigua, determinant de vida

Els científics cerquen aigua en altres planetes com a possibilitat de l’existència de vida extra terrestre. Si hi ha aigua, és possible que hi hagi vida. La Terra, el planeta blau, és aigua en un 71% de la seva superfície. Això ens pot donar una petita idea de quan important és l’aigua per a la nostra existència.

Però anem més enllà, el nostre cos està constituït per aigua, creixem dins una bombolla d’aigua, el líquid amniòtic, en néixer som aigua en un 85 – 90%, aquesta quantitat va minvant al llarg de la nostra vida, en l’edat adulta som un 70 – 75% d’aigua, i a mesura que anem envellim es va reduint aquest tant per cent, però no baixa del 60%.

En el nostre cos l’aigua es distribueix en tres espais:
         Dins les nostres cèl·lules hi ha el 70% de l’aigua del nostre cos
         A fora, l’espai extracel·lular, hi ha un 25%
         I el 5% restant es troba a la sang

Algunes funcions de l’aigua en el cos

El procés digestiu necessita l’aigua des de l’inici, amb la secreció de saliva, que conté enzims que faciliten la descomposició de nutrients. Dóna fluides a l’aliment facilitant el poder empassar-lo i que arribi a l’estómac, on s’hi evoquen els sucs gàstrics, àcids diluïts en aigua. Als budells també s’hi evoquen sucs, provinents del pàncrees i del fetge, aquest són àlcalis diluïts en aigua i greix. Al final de tot, amb la femta, perdem una petita quantitat d’aigua, la resta ha estat reabsorbida a nivell del intestí gruixut. 

En el sistema renal es produeix l’orina, amb la que expulsem del nostre cos substàncies que s’han format en les reaccions metabòliques, i que es troben dissoltes en aigua.

La transpiració és una de les formes que té el cos de regular la temperatura. A través dels porus de la pell excretem aigua per intercanviar calor. En som ben conscients quan fa calor o fem exercici i notem la suor, però faci la temperatura que faci sempre perdem aigua a través de la pell. 

Evidentment totes les funcions de l’aigua dins el cos són essencials i imprescindibles, però per mi aquesta és rellevant. Les nostres cèl·lules són les unitats més petites que es estan vives, de fet, nosaltres som conjunts de moltíssimes i diferents conjunts cèl·lules. Igual que nosaltres tenim òrgans, cada cèl·lula també en té, i cada òrgan té la seva tasca especialitzada. Dins les nostres cèl·lules hi ha aigua, és l’aigua intracel·lular, i aquesta, és necessària per la realització de totes les funcions vitals del nostre organisme que tenen lloc dins les cèl·lules o, al seu voltant però controlades per elles mateixes. Quan les cèl·lules es deshidraten moren, i això és el què ens passa a mesura que ens anem fent grans, és per això que ens van apareixen les arrugues. Per veure-ho clar, només cal imaginar un gra de raïm com si fos una cèl·lula. És fantàstic just al moment de la verema, i ple d’arrugues quan el deshidratem per tenir panses.

No són aquestes bones motivacions per beure a diari un mínim de sis gots d’aigua o encara millor, vuit gots cada dia?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

La teva opinió: