La fibra, el regulador perfecte

Concepte

No hi ha una definició exacta per al que és la fibra. Es considera fibra diverses substàncies, que ens arriben amb els aliments vegetals, però que l'organisme humà no pot hidrolitzar (trencar) amb els enzims digestius. De fet, són totalment resistents a la digestió i absorció en l’intestí prim, i fermenten total o parcialment, en l’intestí gruixut.

En un principi, es considerava fibra les molècules d’hidrats de carboni complexos, procedents de les parets dels vegetals, també la lignina, un tipus de molècula químicament diferent, i, uns oligosacàrids, hidrats de carboni més simples, també resistents a la digestió, els fructooligosacàrids FOS, galactooliscárids GOS, o els xigooligosacárids XOS.

Però per a alguns el concepte de fibra va més enllà, en paraules del Dr. Enrique Rojas Hidalgo: “la fibra no és una substància, sinó un concepte, més encara, una sèrie de conceptes diferents en la ment d’un botànic, un químic, un fisiòleg, un nutreòleg o un gastroenteròleg”. Doncs, són una colla de substàncies amb diferents composicions que aporten similars i diversos beneficis preventius i terapèutics, i és justament aquest benefici per a la salut, el què fa que s’entengui com un concepte, que cada cop inclou més substàncies.

Tipus de fibra

Es distingeixen els següents tipus principals de fibra segons la seva solubilitat:

         La fibra soluble

                   Hemicel·lulosa (tipus A)

                   Pectines
                   Gomes
                   Mucílags
                 

         Altres polisacàrids - Substàncies anàlogues a la fibra, solubles gairebé totes:

                            FOS
                            Inulina
                            Midó resistent

                            Sucres no digestibles

         I la fibra insoluble:

                   Lignina
                   Celulosa
                   Hemicel·lulosa (tipus B)

Efectes beneficiosos de la fibra

Cada tipus de fibra té propietats diferents en funció de la seva solubilitat en aigua, la seva viscositat i la seva capacitat de fermentar, el que es tradueix en diferents efectes fisiològics.

Els efectes fisiològics de la fibra soluble provenen en gran mesura de la seva fermentació colònica. Aquest procés és fonamental, ja que gràcies a ell es produeix el manteniment i el desenvolupament de la flora, biota[1], bacteriana, com també de la integritat i fisiologia de les cèl·lules epitelials, el que és rellevant per a l'absorció i metabolisme de nutrients. Com a resultat d’aquesta fermentació bacteriana, es produeix hidrogen, diòxid de carboni, gas metà i àcids grassos de cadena curta (AGCC) com els àcids acètic, propiònic i butíric, que preserven la salut de l’intestí, malgrat també produeixen la molesta inflamació.

La fibra de tipus soluble en aigua, retarda el temps de trànsit gastrointestinal, redueix les velocitats d'absorció d'alguns nutrients, disminuint les concentracions plasmàtiques de glucosa i de colesterol. És ràpidament fermentada pels bacteris del còlon i no té efecte laxant directe.
Els FOS són l’aliment de preferència per a les bifidobacteris[2], però no són potencialment usats pels bacteris patògens[3], el que ajuda a mantenir i restaurar el balanç de la biota intestinal, amb efecte preventiu sobre el càncer, millora la digestió de la lactosa, i ajuda a reforçar el sistema immunològic.

En canvi, la fibra predominantment insoluble té efecte laxant i no és fermentada o ho és molt escassament. En el còlon, la fibra insoluble és bastant resistent a la degradació bacteriana. A causa d'això i per la seva capacitat de retenir aigua és capaç d'incrementar la massa fecal i afavorir el peristaltisme, el moviment de l'intestí.

Les dietes amb un contingut elevat de fibra s'han de mastegar més, de manera que disminueix la velocitat amb la que s'empassen els aliments, produint-se una major salivació i així s'afavoreix la higiene dental.
En l'estómac, les fibres solubles alenteixen el buidatge gàstric, retarden el pas del contingut de l'estómac a l'intestí prim.

La degradació origina:

         • Determinats gasos, que poden ser molestos o indesitjables, però que en proporcions moderades són beneficiosos, ja que aquest gas proporciona a les excrements consistència, cosa que facilita el trànsit intestinal, efecte laxant indirecte.

         • Certs compostos que poden ser absorbits i utilitzats pel cos humà per a obtenir una petita quantitat d'energia (però només representa un 5% dels requeriments d'un individu sa).

Les fibres solubles poden formar dissolucions viscoses amb el contingut gastrointestinal, de manera que les substàncies que han de absorbir els costa més fer-ho, com li passa a la glucosa i els greixos.

També es pot veure disminuïda l'absorció de minerals, principalment calci, ferro, coure i zinc, en part, aquesta situació es deu als fitats.

Petit apunt sobre els fitats

Els fitats s’han considerat, fins fa poc, antinutrients, no només perquè no es creien absorbibles, sinó perquè impedeixen l'absorció de substàncies, part nutrients i part no.

Nous estudis, dirigits pel Dr. Fèlix Grases[4], han comprovat la funció beneficiosa dels fitats sobre la salut. S’ha observat una funció antioxidant, i la reducció de la formació de càlculs renals. Sembla que l'acció es deu al seu poder quelant, però també perquè inhibeixen la formació de sals d'oxalat directament sobre el ronyó. A més a més, el seu efecte “antiabsorció”, té una funció de protecció davant de substàncies com els metalls pesants, tòxics per a l’organisme humà.

Així mateix, s'està estudiant la seva benefici per al cor i prevenció de càncer.

---

[1] Biota – Conjunt d’éssers vius, animals, plantes i altres organismes que ocupen una determinada zona, en aquest cas els intestins.

[2]  Alguns dels organismes, benèfics per a la nostra salut, que componen la biota intestinal

[3]  Altres components de la biota intestinal

[4] Catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, i Director del Laboratori d’Investigació en litiasi renal