27.9.10

Quants àpats hem de fer al dia? Perquè?

Igual que en la Dieta equilibrada tenim unes pautes generals que ens serveixen de guia, en els àpats diaris, passa el mateix. La pauta general recomana cinc àpats: l’esmorzar o desdejuni, l’esmorzar de mig matí, el dinar, el berenar i el sopar. Hi ha qui també fa un sisè, el ressopó.
Aquest repartiment té una raó de ser. Al llarg del dia hem de prendre una quantitat de calories i nutrients, perquè el cos pugui funcionar correctament. La millor manera de subministrar-los és, com diu la dita, “poc i sovint”, d’aquesta manera no fem excessos que ens deixen plens i massa escarxofats, ni mancances a l’hora de poder funcionar correctament, i donem al nostre cos l’energia quan la necessita.

L’esmorzar de primera hora és un dels àpats més importants del dia, doncs, com hem estat dormint, fa moltes hores que no ens arriba el combustible que necessitem, d’aquí que també l’anomenem desdejuni.
El nostre cervell pesa al voltant d’un 2% del pes del nostre cos, però en canvi, consumeix el 20% d’energia, i bàsicament ho fa en forma de glucosa. La glucosa ens arriba al cos en forma de carbohidrats a través dels aliments que en porten, ja que gairebé no en fa reserva i la poca que fa, la gastem mentre dormim. Si no fem el primer esmorzar, el nostre organisme haurà de treballar de valent, per tal d’obtenir l’energia del nostre cos per altres vies. Haurà de cercar les reserves que tenim en forma de greix i convertir-les en glucosa, però malgastant recursos i deixant residus no saludables pel nostre cos. Això provoca fatiga, manca de concentració, baix rendiment i dificultats en la memòria. En altres paraules – rendim menys i ens cal més esforç -.
Un esmorzar adequat ha de cobrir al voltant d’un 25 - 30% de les calories diàries totals. Caldrà fer-lo abans de sortir de casa pel matí, i millor si és amb calma i tranquil·litat.
Si fem l’esmorzar de bon hora i han de passar força hores abans de dinar, un segon esmorzar a mig matí, ens tornarà a donar l’energia per optimitzar els nostres recursos, fins a arribar-hi.
El dinar ha de cobrir entre un 30 – 35% de les calories diàries totals.
Tot depenent de l’estona entre el dinar i el sopar, o bé si fem exercici físic, caldrà fer un berenar, per mantenir el cos i les seves funcions fins a l’hora de sopar. Segons l’energia que gastem haurà de tenir entre un 10 – 20% de calories.
El sopar pot aportar entre el 20 i 30% de calories, en funció de si hem berenat o no, i el què haguem pres abans.
I si es va a dormir força més tard després d’haver sopat, un ressopó lleuger, ajudarà a conciliar el són i mantenir el subministrament d’energia fins l’endemà al matí.
Menjar seguint aquestes pautes facilita el manteniment el pes i ens ajuda a no passar gana, ni ànsia.

No hem d’oblidar la ingesta d’aigua. El nostre cos és més aigua que qualsevol altre nutrient. Totes les cèl·lules del nostre cos necessiten aigua per la seva existència. Necessitem beure aigua al llarg de tot el dia, per anar reposant la que anem perdem. Les nostres necessitats oscil·laran segons la temperatura, el tipus de menjar que fem, l’exercici, i altres circumstàncies, però serà bo prendre un mínim de 6 - 8 gots d’aigua repartits al llarg del dia i no arribar a sentir la sensació de set, per saber que estem ben hidratats. Una cosa ha de quedar ben clara, l’aigua no aporta calories, ni engreixa.

24.9.10

Algunes Fires, Festes i mostres. Octubre 2010

Aquí teniu un calendari d'algunes fires que es fan durant el mes d'octubre del 2010

1 a 3 d’octubre. Artés. El Bages
Cartell informatiu:

De l’1 al 3 d’octubre. Cornellà de Terri. El Pla de l’Estany
Fira de l’all amb mercat, tallers, i concurs d’allioli inclòs.
Informació:

i també el 3 d’octubre. Esponellà. El Pla de l’Estany
XII Fira de la Carbassa
Informació:

Del 24 de setembre al 12 d’octubre. Tota la comarca d’El Pla de l’Estany.
Jornades gastronòmiques de la carbassa i de l’all.
Programa:

4 d’octubre. El Bisaura. Ripollès – Osona
XI Fira del tast
Informació:

7 al 11 d’octubre. Palma. Mallorca
VI Fira Internacional de tapes
Informació:

9 i 10 d’octubre. Verdú. L’Urgell
Festa de la verema i el vi
Cartell:
Informació:

10 d’octubre. Seva. Osona
Festa del bolet
Informació:

10, 11 i 12 d’octubre. Agramunt. L’Urgell
XXII Fira del torró i xocolata de pedra
Informació:

11 i 12 d’octubre  Premià de Mar. El Maresme. 
Fira  “El Mercat del Mar” IV edició de la fira artesanal inspirada en els antics mercats de pobles mariners. Enguany amb la novetat de “La nit gastronòmica”
Informació:

14 a 17 d’octubre. El Vendrell. Baix Penedès.
Fira de Santa Tecla. Jornades gastronòmiques, i fira de la cervesa.
Agenda Octubre:

17 i 18 d’octubre. Alaior. Menorca
Jornades gastronòmiques de Menorca 26 de setembre 18 d’octubre
Informació:

21 a 23 d’octubre. Perpinyà. La Catalunya Nord
Fête & Nuit des Vins Primeurs
Informació:

23 i 24 d’octubre. Castellterçol.  Moianès – Vallès Oriental
Fira del Bolet i Herbes Remeieres.
Informació relacionada:

23 i 24 d’octubre. Vilassar de Dalt. El Maresme.
Fira del Bolet i la Natura.
Informació:

31 d’octubre. Cardona. El Bages
Fira de la llenega.
Informació:

Tots els diumenges del mes 3, 10, 17, 24 i 31. Orís. Osona
Mercat de la patata del Bufet. L’últim dia s’acomiaden amb una castanyada.
Informació:

22.9.10

Què és la Dieta Mediterrània

Qui millor que la Fundació Dieta Mediterrània per definir-la, aquest text és de la seva web:

L’antiga paraula grega diaita, de la que deriva dieta, significa estil de vida equilibrada, i això és exactament el que és la Dieta Mediterrània, quelcom més que una pauta nutricional.

La Dieta Mediterrània és un estil de vida, no només un patró alimentari que combina ingredients de l’agricultura local, les receptes i formes de cuinar pròpies de cada indret, els àpats compartits, les celebracions i tradicions, que juntament amb la pràctica d’exercici físic moderat però diari, afavorit per un clima benigne, completen aquest estil de vida que la ciència moderna ens convida a adoptar en benefici de la nostra salut, constituint un excel·lent model de vida saludable.

Abasta tots els pobles de la conca mediterrània i està construït per paisatges i tècniques de cultiu, de mercats, d’elaboracions, d’espais i gestos culinaris, de sabors i perfums, de colors, de tertúlies i celebracions, de llegendes i devocions, d’alegries i tristeses, d’innovació tan com de tradicions.

Ha estat transmesa de generació a generació des de fa molts segles, i està íntimament vinculada a l’estil de vida dels pobles mediterranis al llarg de la seva història. Ha anat evolucionant, acollint i incorporant sàviament nous aliments i tècniques, fruit de la posició geogràfica estratègica i, de la capacitat de mestissatge i intercanvi dels pobles mediterranis. La Dieta Mediterrània ha estat, i continua essent, un patrimoni evolutiu, dinàmic i vital.

Els aliments no són, al Mediterrani, merament nutrients. Les paraules de Plutarc a la seva obra Vides Paral·leles, il·lustren amb una senzilla perfecció aquesta realitat: “Els homes es conviden entre sí no per a menjar i beure, sinó per a menjar i beure junts”.

No hi ha dubte que al Mediterrani, quan parlem dels ingredients que integren la seva dieta,  a la trilogia del blat, vinya i oliver, als llegums, a les verdures, a les fruites, al peix, als formatges, i als fruits secs, s’hi ha de sumar un condiment essencial, potser un ingredient bàsic: la sociabilitat.

La Dieta Mediterrània es caracteritza per l’abundància d’aliments vegetals, com el pa, pasta arròs, verdures, hortalisses, llegums, fruites i fruits secs; l’ús de l’oli d’oliva com a font principal de grassa; un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes làctics (iogurt, formatges) i ous; el consum de petites quantitats de carns vermelles i les aportacions diàries de vi, consumit generalment durant els àpats.

La seva rellevància per a la salut de l’individu no es limita al simple fet de ser una dieta equilibrada, variada i amb una aportació de macronutrients adequats, ni als beneficis del seu baix contingut en àcids grassos saturats i alt en monoinsaturats, així com en carbohidrats complexos i fibra, s’hi ha d’afegir els derivats de la seva riquesa en substàncies antioxidants.

Hi ha molta informació a la xarxa sobre la Dieta Mediterrània, però aquest text és la millor dificició que he trobat.
La Dieta Mediterrània no inclou en exclusiva determinats tipus d’aliments, que efectivament són molt importants, sinó que també té en consideració, a més a més, tot un estil de vida, ple de costums i tradicions familiars, arrelats a la Terra, al Mar i al clima que ens embolcalla.

21.9.10

Alguns conceptes bàsics

Abans de parlar de Dieta Equilibrada, caldrà aclarir alguns conceptes:

Entenem per "Dieta" el conjunt i quantitats d'aliments que es consumeixen habitualment.
També s'entén, com el seguiment d'un regim amb el fi de controlar el pes o  determinats factors alterats del cos com la quantitat de greix en sang, o el calci dels ossos, o l'àcid úric de l'orina, així com tractar malalties o millorar la qualitat de vida.

Els "Aliments" són aquelles substàncies que prenem del món exterior, sólides o líquides, que ens aporten nutrients, i satisfacció psicològica.

Els "Nutrients" són aquelles substàncies que:
      - ens aporten energia,
     - constitueixen el material per a la formació, creixement i reparació de les nostres estructures corporals, i per a la reproducció,
     - intervenen en la regulació dels processos metabòlics, fisiològics i d'equilibri,
     - i conseqüentment, ens ajuden a mantenir la salut, i prevenir i millorar malalties.

Així, entenem per "Dieta sana i equilibrada" aquella que, a través dels aliments i amb una planificació en la seva ingesta, aporta l'energia i els nutrients que l'organisme necessita, pel manteniment i millora de la salut.

S'estableixen unes pautes base que serveixen de guia per a tota la població en general. N'hi ha que són més específiques, però cal d'adapatar-les a cada persona segons l'edat i les diferents etapes de la vida, el sexe, el pes i la talla, l'activitat física, l'estat de salut propi de cada persona i els gustos personals. És a dir, no segueix les mateixes pautes un nen de dos anys, que una dona embarassada, que un esportista, que una dona gran amb colesterol, malgrat, tots poden fer una dieta equilibrada i agradable. 

L'alimentació


Tots els ésserrs vius ens alimentem d'una manera o d'una altre per poder subsistir. Fer-ho correctament ens pot ajudar, molt, a mantenir la salut i a millorar-la en cas de malaltia.

Seguir un pla de vida adequat és el què recomanava, fa més de 2.000 anys, Hipòcrates el pare de la medecina, quan deia que s'havia de seguir una "Diaita" - mot grec del què en deriva l'actual "Dieta" i "Dietètica" - per estar sa.

Fer una dieta correcta, el què en diem Dieta equilibrada, és més fàcil del què ens pensem. De fet, ja la feien les nostres àvies, abans que hi hagués aquesta proliferació de menjar ràpid (en tots els sentits), i aquest canvi, tant sobtat, en els costums de la nostra evolució. La Dieta Mediterrània és un exemple perfecte de Dieta equilibrada.

Benauradament, una de les premises que ha de complir és complaure'ns bé, el paladar.

En aquest bloc vull donar a conèixer la dieta equilibrada, la nostra Dieta Mediterrània i fer suggeriments i recomanacions per millorar la qualitat de vida.

També he pensat afegir comentaris d'altres alternatives a l'alimentació, i de tant en tant, em permetré el luxe de fer comentaris propis sobre el què sigui.
Fins aviat !