L’antiga paraula grega diaita, de la que deriva dieta, significa estil de vida equilibrada, i això és exactament el que és la Dieta Mediterrània, quelcom més que una pauta nutricional.
La Dieta Mediterrània és un estil de vida, no només un patró alimentari que combina ingredients de l’agricultura local, les receptes i formes de cuinar pròpies de cada indret, els àpats compartits, les celebracions i tradicions, que juntament amb la pràctica d’exercici físic moderat però diari, afavorit per un clima benigne, completen aquest estil de vida que la ciència moderna ens convida a adoptar en benefici de la nostra salut, constituint un excel·lent model de vida saludable.
Abasta tots els pobles de la conca mediterrània i està construït per paisatges i tècniques de cultiu, de mercats, d’elaboracions, d’espais i gestos culinaris, de sabors i perfums, de colors, de tertúlies i celebracions, de llegendes i devocions, d’alegries i tristeses, d’innovació tan com de tradicions.
Ha estat transmesa de generació a generació des de fa molts segles, i està íntimament vinculada a l’estil de vida dels pobles mediterranis al llarg de la seva història. Ha anat evolucionant, acollint i incorporant sàviament nous aliments i tècniques, fruit de la posició geogràfica estratègica i, de la capacitat de mestissatge i intercanvi dels pobles mediterranis. La Dieta Mediterrània ha estat, i continua essent, un patrimoni evolutiu, dinàmic i vital.
Els aliments no són, al Mediterrani, merament nutrients. Les paraules de Plutarc a la seva obra Vides Paral·leles, il·lustren amb una senzilla perfecció aquesta realitat: “Els homes es conviden entre sí no per a menjar i beure, sinó per a menjar i beure junts”.
No hi ha dubte que al Mediterrani, quan parlem dels ingredients que integren la seva dieta, a la trilogia del blat, vinya i oliver, als llegums, a les verdures, a les fruites, al peix, als formatges, i als fruits secs, s’hi ha de sumar un condiment essencial, potser un ingredient bàsic: la sociabilitat.
La Dieta Mediterrània es caracteritza per l’abundància d’aliments vegetals, com el pa, pasta arròs, verdures, hortalisses, llegums, fruites i fruits secs; l’ús de l’oli d’oliva com a font principal de grassa; un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes làctics (iogurt, formatges) i ous; el consum de petites quantitats de carns vermelles i les aportacions diàries de vi, consumit generalment durant els àpats.
La seva rellevància per a la salut de l’individu no es limita al simple fet de ser una dieta equilibrada, variada i amb una aportació de macronutrients adequats, ni als beneficis del seu baix contingut en àcids grassos saturats i alt en monoinsaturats, així com en carbohidrats complexos i fibra, s’hi ha d’afegir els derivats de la seva riquesa en substàncies antioxidants.
Hi ha molta informació a la xarxa sobre la Dieta Mediterrània, però aquest text és la millor dificició que he trobat.
La Dieta Mediterrània no inclou en exclusiva determinats tipus d’aliments, que efectivament són molt importants, sinó que també té en consideració, a més a més, tot un estil de vida, ple de costums i tradicions familiars, arrelats a la Terra, al Mar i al clima que ens embolcalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
La teva opinió: