Quatre notes sobre Medecina psicosomàtica

La Medecina psicosomàtica és una manera de fer medecina que implica un enfocament tant a nivell físic del cos, com psicològic de la persona, com en relació al seu entorn. Cerca la influència que exerceixen les experiències vitals, els estats emocionals, i els pensaments, en la salut i el funcionament del cos.

L’any 1.950, el metge Franz Alexander, va establir que, un efecte crònicament reprimit a causa d’un conflicte psíquic,el que avui coneixem com ESTRÈS, provoca modificacions de l’activitat nerviosa, i alteració de les funcions i de l’estructura de determinats òrgans vitals. Va descriure 7 patologies que considerava típicament psicosomàtiques: hipertiroïdisme, úlcera pèptica duodenal, colitis ulcerosa, artritis reumàtica, hipertensió arterial essencial, bronquitis asmàtica, i neurodermatitis, conegudes com “Holly Seven”.

Quan existeix un perill real, s’activen tots els mecanismes d’alerta del cos, i això és fantàstic, perquè significa que el nostre cos reacciona com cal per poder defensar-se o sortir corrent. El problema és quan no hi ha un perill real i enviem al nostre cervell aquesta idea, activem els mecanismes d’alerta, però ni ens enfrontem ni sortim corrent, i és aleshores quan, si ho fem molt sovint, provoquem modificacions al nostre cos que afecten la salut i el benestar: Mals de cap, tensió i dolor als músculs (miàlgies, artràlgies), molèsties al pit, fatiga freqüent, problemes estomacals, insomni, malsons, sequedat a la boca i gola, irritabilitat, dificultat per concentrar-se o memoritzar, ansietat, desesperança, depressió, . . . , en diem la Síndrome general de des - adaptació.

Un fet o una idea negativa ens pot causar estrès. Com més temps estem sotmesos a estrès, més desequilibris es produeixen i més esgotem el nostre cos. Molts fets no els podem evitar, però sobre el nostre pensament sí que podem fer coses.

Hipòcrates deia que “La força curativa natural que habita dins de cada un de nosaltres és la major arma de què disposem per recuperar-nos”

No es tracta de fer miracles sinó de fer una feina personal, amb paciència, constància i perseverança.

Ens pot ajudar:

Fer una alimentació adequada al nostre estat de salut

Fer exercici físic, suau i una mica cada dia

Dormir i descansar les hores necessàries

Aprendre a mantenir la calma, en la mesura de lo possible. A vegades és molt difícil, però cal provar-ho. Fer meditació, aplicar tècniques de respiració, i fer visualitzacions, són eines útils.

Podem estar molt enfonsats en mig d’un foc,

però també podem ser com l’au Fènix i

ressorgir de les nostres cendres amb força i

majestuositat.

Els pensaments i la imaginació positius ens ajuden a millorar la nostra qualitat de vida. TRIEM AQUESTA OPCIÓ.

Dieta equilibrada - Cinc cèntims



Roda dels aliments de Portugal

La roda dels aliments ens dóna una idea de quins grups d’aliments hem de menjar i en quina proporció, al llarg del dia. En els diferents grups hi ha els següents aliments:

Làctics: Llet, formatge, iogurt i similars, i substituts vegetals

Proteïna animal: Carn, aviram, peix, ou, marisc

Cereals, Hidrats de carboni complexes: Pa, torrades, cereals d’esmorzar,  pasta, patata, arròs, altres cereals, llegums

Verdura: Verdures i Hortalisses

Fruita: Fruita fresca, suc de fruita, macedònies casolanes, fruita deshidratada i seca.

Greixos: Oli, mantega, llar

Aigua i altres líquids

 Els grups d’aliments els podem repartir en 4 o 5 àpats al dia, i cada àpat ha de contenir:

                        Esmorzar:

                        Làctic + Cereal + Fruita

                        Dinar i sopar

                        Verdura  o amanida +

                        Hidrats de carboni  lents +

                        Proteïnes +

                        Fruita o Làctic

                        2_on esmorzar, berenar i ressopó

                        Cereal i/o Làctic i/o Fruita

 A més a més, cal tenir en compte:

          - Beure un mínim de 6 gots d’aigua, millor 8, sobretot quan fa calor. També van bé les infusions o els brous vegetals

          - De 3 a 6 cullerades soperes d’oli d’oliva verge

          - Cal prendre un aliment cru a cada àpat, bé fruita, bé amanida

          - Combinant el llegum amb cereals no cal afegir tall

          - Si mengem llegum, de postres prendre un iogurt

          - Optar pels cereals integrals

          - Mirar de cuinar els aliments de temporada

          - Fer 30 minuts d’exercici cada dia,  tan fàcil com caminar a bon pas

          - Donar preferència al consum de peix en front al de carn

          - Menjar a poc a poc, i mastegant bé cada mos.

La piràmide d’aliments Mediterrània ens dóna idea de quins àpats hem de prendre al llarg del dia, de la setmana, quins podem prendre de tant en tant, i els que es recomanen a la nostra Terra:

Piràmide Mediterrània de Grècia

Així, a la base es suggereix ser físicament actiu, gaudir dels àpats amb la família i els amics, i divertir-se.

Els àpats principals els formen els hidrats de carboni complexes, millor integrals, les verdures i hortalisses, la fruita, la fruita seca, els llegums, les patates, llavors, herbes i espècies, i l’oli d’oliva.

En el segon pis, el peix i el marisc.

Després l'aviram, els ous, i làctics en forma de formatge i iogurts

De tant en tant, carn de vermella i dolços.

L’aigua com a principal font d’hidratació , i també una mica de vi cada dia. La cervesa, i la sidra també ens aporten nutrients, però cal prendre'n en moderació.

Més suggeriments:

Va molt bé planificar la dieta de la setmana, així es pot fer una compra ben organitzada.

Optar pels aliments de temporada

Triar els làctics desnatats

No abusar del sucre

Consumir alcohol moderadament, en forma de begudes fermentades, a la Dieta Mediterrània tenim el vi, la cervesa i la sidra.

Cuinar de forma senzilla, bullits, papillotes, guisats amb el seu propi suc, vapor, micro, planxes i forns evitant l’aliment cremat o massa torrat. Fer pocs fregits i arrebossats.

Emprar oli verge d’oliva

Fer servir l’all, el julivert i la ceba en guisats, planxes, forn, . . .

També aprofitar en les coccions la farigola, la sàlvia, l’orenga, la canyella, el llorer, . . .

Prendre el Sol, amb protecció i moderació, però una mica cada dia

Respectar els cicles vitals i les hores de son.

Prendre's un temps per a desconnectar

Mantenir el contacte amb la Naturalesa

La psoriasis

La Psoriasis, ¿Com es relaciona amb l'alimentació? i ¿Què hi pot fer?

La Psoriasis és una alteració de la pell en la què segueix un procés de regeneració més ràpid que el període habitual, generant una acumulació de pell morta a la capa més externa. Produeix una irritació cutània en forma de escates i inflamació. Abans de sortir es té una sensació de coïssor que prediu la seva aparició, però un cop ha sortit no sol ser dolorosa. Els plecs de la pell són els seus punts diana, però pot afectar qualsevol part, fins i tot el cuir cabellut. Durant les estacions de tardor i primavera hi ha més brots i a l'estiu amb els banys de Sol i la calor desapareix. Tot i això, en prendre el Sol, cal protegir-se dels raigs ultraviolats, doncs un excés pot produir cremades que empitjoren l'estat de la pell. A més a més de la pell, també pot afectar les ungles i les mucoses.

En determinades casos, es relaciona amb patologies autoimmunes, concretament amb l'artritis, anomenant-la artritis psoriàsica, en aquest cas les articulacions també s'inflamen causant dolor.

Malgrat no se sap del cert quina és en concret la causa, s'han observat factors desencadenants, tal com:

            Estrès emocional

            Infeccions bacterianes o víriques

            Excés o manca de llum solar

            Traumatismes, ferides, i fins i tot, administració de vacunes

            Factors dietètics

Pot haver també, una tendència genètica, que determinats factors poden provocar que es manifesti.

Dins de l'alimentació determinades situacions són comuns en els pacients amb psoriasi, entre elles trobem

            Excés de calories, proteïnes i alcohol

            Obesitat

            Dèficit en la ingesta de vitamines i nutrients

            Mala absorció de nutrients

           Alguna vegada es presenta per intolerància a determinats aliments, com l'alcohol, la llet o el cacau, i aliments rics en greixos saturats.

La psoriasi actualment no té cura, apareix intermitentment i millora depenent de les circumstàncies, però un cop manifestada és de per vida. Una educació nutricional ajudarà al pacient a disminuir els símptomes i possibles complicacions, seguint una dieta adaptada als seus gustos i les seves circumstàncies, i obtenir d'aquesta manera, una millor qualitat de vida.

Probiòtics

Part I

Què són els probiòtics?

Els probiòtics són organismes microscòpics, vius, que ingerim amb algun aliment, s’instal·len als budells i reporten beneficis de salut per l’organisme humà.

El mot probiòtic deriva del grec i significa a favor de la vida. No tots els organismes que arriben als intestins són probiòtics, alguns en comptes d’ajudar poden portar seriosos problemes.

Des de quan tenim organismes viuen als nostres budells i perquè?

Fins el nostre naixement, els nostres budells es mantenen estèrils. Els primers en colonitzar-los poden venir en el moment del part provinents de la mare, o de l’entorn, però la primera invasió important arriba a través de la llet materna. La llet materna conté probiòtics que han viatjat des dels budells de la mare, a través de la seva sang, fins les glàndules mamàries, per ser excretats a través de la llet[1].

S’han trobat diferents bactèries del tipus Staphylococcus, Streptococcus, i acido-làctiques.

La colonització dels budells per part d’aquestes bactèries evita la colonització i el desenvolupament, d’altres tipus de bactèries i els seus productes que són perjudicials per a la salut. També ajuden a disminuir les infeccions o minvar la gravetat de les mateixes, que es poden produir a través de l’alimentació materna.

A través dels aliments ens arriben molts tipus de bactèries, però ens interessa tenir una important població de probiòtics donat que són els qui ens reporten diverses accions beneficioses.

Quins són aquests beneficis per a la salut?

        

         Millora i augment de l’activitat del sistema immunitari, tant a nivell del budell com de tot el cos

         S’ha observat que els infants alimentats amb llet materna pateixen menys al·lèrgies que els qui no han rebut alimentació de pit. D’aquí que es relaciona, en part, els probiòtics de la llet amb una millora en la qualitat del sistema immunitari (també s’han relacionat altres factors).

Els probiòtics actuen a diferents nivells en relació a la defensa dels cos:

         En tenir una població més gran impedeixen que creixin altres bactèries no beneficioses o perjudicials.

         Poden produir, ells mateixos, substàncies antibiòtiques que actuen contra bactèries patògenes.

         Modifiquen el pH del colon, acidificant-lo, dificultant el creixement de bactèries patògenes que ho fan en medi bàsic.

         També inactiven substàncies tòxiques elaborades per bactèries patògenes o que arriben dels aliments.

         Salvaguarden les cèl·lules del budell productores de cèl·lules defensores del sistema immune del cos, estimulant la seva activitat. En un estudi fet amb rates a qui s’ha alimentat amb iogurt, s’ha observat un augment en la producció de limfòcits B i de la seva activitat.

També s’ha observat un augment en la producció d’immunoglobulines del tipus A.

        

         Efecte anticancerígen

         A través de l’alimentació ens arriben substàncies que poden exercir un efecte cancerigen. Alguns probiòtics tenen la capacitat d’actuar amb aquestes substàncies convertint-les en substàncies no nocives. Una substància cancerígena que transformen són les nitrosamines, que s’han format amb nitrits arribats dels aliments.

S’han fet estudis per estudiar la ingesta de iogurt i substàncies cancerígenes, i s’ha vist, que no es desenvolupava el càncer, evidenciant un efecte anti proliferatiu de cèl·lules tumorals.

         Millora la tolerància a la lactosa

         Les bactèries làctiques transformen el sucre de la llet, la lactosa, en àcid làctic. Les persones que no produeixen suficient enzim lactasa, el que s’encarrega de trencar la lactosa, es diu que pateixen “Intolerància a la lactosa”. Pot ser en diversos graus, les que tenen certa tolerància, podran prendre aquests tipus de bacteris perquè seran els qui faran la funció de l’enzim.

         Protecció en l’absorció de nutrients amb l’efecte barrera

         Els probiòtics fan una funció protectora de les parets dels budells. En actuar amb determinats aliments produeixen uns àcids grasos de cadena curta que és el combustible preferit de les cèl·lules de la paret dels budells, el què millora la seva qualitat.

A la boca, en mastegar i barrejar amb la saliva, comencem a esmicolar els aliments. Els hem de fer ben petits per ser absorbits pel cos, de forma que es puguin aprofitar, per això a l’estómac es barregen amb un àcid fort i enzims que els fan més petits, igual que quan passen a l’intestí on es barregen amb una base per trencar el què no ha trencat l’àcid, a més a més d’altres enzims. Un cop s’ha fet ben petit, cal que aquestes substàncies, els nutrients, travessin la paret dels budells. Si la paret està en bones condicions, només travessen les substàncies que són prou petites. Les substàncies que són massa grans no serien reconegudes com a nutrients sinó com substàncies alienes i provocarien una reacció de rebuig.

         Ajuda en l’absorció de minerals

         Alguns minerals són més fàcils d’absorbir amb la presència de probiòtics donat que fan el pH més àcid, així tenim el calci, el magnesi i el ferro.

         Producció, síntesi d’algunes vitamines

         Algunes vitamines del grup B i la vitamina K són sintetitzades per diferents probiòtics. Així, la tiamina B₁, la niacina B₃, la piridoxina B₆, l’àcid fòlic B₉ i la cianocobalamina B₁₂ se sap quin probiòtic les produeix, malgrat no està clar fins a quin punt són absorbides pel cos. Alguns probiòtics s’empren a la industria alimentaria per barrejar-los amb minerals i fer que la seva absorció sigui més fàcil per l’organisme.

         Ajuda a controlar el colesterol

         El colesterol ve a través dels aliments i també en produeix el cos amb els àcids biliars, que el fetge sintetitza per ajudar en la digestió dels greixos. Els probiòtics intervenen perquè aquesta producció sigui més petita. No és la solució per a persones amb colesterol elevat, però si ajuda en el control del seu nivell en persones sanes o amb el colesterol al límit.

         Ajuda a controlar la tensió arterial

         Totes les funcions de l’organisme venen regulades per moltes substàncies, hormones, enzims, . . .

Hi ha un enzim que es produeix als ronyons i regula la tensió arterial.  Els probiòtics intervenen en la producció de substàncies que actuen ajudant a evitar pujades de tensió. Evidentment, només és una petita ajuda per a un millor control en persones sanes.

---

[1] Isolation of Bifidobacteria from Breast Milk and Assessment of the Bifidobacterial Population by PCR-Denaturing Gradient Gel Electrophoresis and Quantitative Real-Time PCR -- Martín et al. 75 (4): 965 -- Applied and Environmental Microbiology